miércoles, 18 de febrero de 2009

resplandor


vivim en un món tan accelerat que no vegem el que ocorre al nostre voltant. para't i escolta. no ho escoltes? és el plor de la mare terra per que els seus fills estem matant la naturalesa. duu tants anys alimentant, oxigenant encoratjant els somnis d'aquells que ara l'obliden enterrant-la sota ciment. de debò no l'escoltes? es vessa el seu dolor mentre ens ofereix calor. arbres caiguts, cementiris anomenats ciutats. viu en un d'aqueixos panals, envoltada de gent sense ànima, l'evolució t'alimenta de falses il·lusions per a sadollar el seu apetit voraç. sota els carrers mor la vida, sobre elles naix la ira. qui alimentara als teus fills? qui et donarà recer? amb la veritat reflectida en la teua mirada, digues-me: quantes vegades has passejat pels carrers d'aqueix cementiri destructiu que anomenem ciutat, notant que es perdien plors de tristesa i esclavitud en la ignorància de les masses? nits fredes a cel obert sense estrelles. somnis tebis, bressolats en el perfum d'aquella terra plana i fèrtil que guarda en les seues entranyes la destinació del món. destinació , guiats per mans de botxins que assassinen, el futur, enterrant la vida sota llambordes. amb la veritat reflectida en la teua mirada, digues-me:quantes vegades has passejat sota làpides que es reprodueixen, finques, massacrant la terra? en els carrers cases buides on el silenci de la solitud espera ser callat per veus, que guarisquen les seues ruïnes, maquillen les seues parets i ressusciten la seua alegria. adóna't de la realitat i mirant a l'horitzó trobaràs una llar que no comprarà la teua llibertat

No hay comentarios:

Publicar un comentario